DIALOGOS 3

Click to Play

Manual de prácticas de griego antiguo.
Lección 3ª
AIGIALOS

L'agenda: making off

Ací teniu la segon entrega esperada del curt que vam fer com a projecte final del curs de Fonaments Lèxics de l'any passat.

Aprofite el post per explicar una miqueta més com i per què vam fer aquest curt, a mode de reflexió a posteriori del treball.

El curs 2008-2009 va ser el primer en què es va crear un grup d'alumnes interessats en la matèria, procedents de la modalitat científica i social. Al llarg del curs vam tindre ocasió de conèixer una mica millor el procés de composició i derivació lèxica de les nostres llengües, d'aprendre i treballar l'etimologia grega i llatina del vocabulari de diversos camps semàntics, així com el significat de mots procedents de ciències com la medicina i les matemàtiques principalment. En la corresponent carpeta de recursos vam practicar amb exercicis autocorregibles abans de cada exàmen i en el blog col·lectiu es van penjar nombroses entrades, algunes treballades a consciència, relacionades amb els diferents temes vistos a classe, que van servir també de cara a l'avaluació.
Vist doncs que els resultats obtinguts havien estat satisfactoris i la participació de l'alumnat notable, cap al final de la tercera avaluació vaig decidir improvisar un poc amb una tasca més creativa, encara que no massa original. La idea era adintrar-se primer en el món cinematogràfic i el seu lèxic tècnic específic creant després un curt on poder posar en pràctica els coneixements assolits al llarg del curs. Al mateix temps aquest treball em permetia valorar millor la intel·ligència emocional dels alumnes, encara que no és aquest un objectiu del curriculum oficial.

L'argument no va quedar definit des del primer moment. Alguns eren partidaris de fer un curt de terror o de temàtica fantàstica. Però al final tots coincidiren que era més senzill i més bonic contar una història quotidiana, plena de realisme. Inspirats, però, amb la sèrie House que haviem analitzat a classe, i com que alguns alumnes volien estudiar medicina, el nucli de la trama va quedar establert al voltant d'un hospital. La trama, però, va anar complicant-se i a poc a poc vam anar creant algo semblant a una minisèrie televisiva del tipus Física y Química. I és que si els dones llibertat d'expressió els adolescents acaben parlant d'allò que més els preocupa, a saber: les relacions sentimentals.

La creació del guió, storyboard amb sequències, plànols i composició de les escenes, així com la gravació fou també una faena col·lectiva. Després d'algun intent fallit amb Google docs, a la fi es el text complet es va pujar entre tots en un dels apartats de la wikipaideia del Departament. Els papers es van repartir segons la conveniència dels caràcters dels personatges creats i/o els interessos dramatúrgics de cadascú. La lectura dramatitzada en la taula redona de l'argument i dels diàlegs va donar pas a una sessió intensiva de representació abans dels assatjos previs al rodatge. Només, però, aconseguirem acabar la part central de la història.
Tot açò en hores de classe i també de vegades fora de l'horari escolar, durant el mes de juny. L'edició i muntatge d'aquestes preses ha estat feina meua.

En temps una mica rebolicats per a les nostres especilitats, en constant amenaça deshumanitzadora, potser hi haurà companys clàssics que qüestionen la utilitat d'aquesta activitat o que vegen fins i tot inoportuna la seua difusió. Alguna advertència en aquest sentit he rebut d'algun company molt prudent. Potser el resultat no siga, des del punt de vista purament acadèmic, massa bò, tot és millorable i de l'experiència s'apren, o aquesta és, si més no, la idea, experimentar i buscar noves fòrmules per tal d'avançar.
En qualsevol cas, no he tingut necessitat fins ara de justificar-ho davant dels propis companys del centre, més bé al contrari, ja què a molts els ha paregut una forma interessant d'ensenyament-aprenentatge.
Enguany s'ha multiplicat el nombre d'alumnes matriculats en l'assignatura. Alguns potser motivats pel curt, encara que aquest ha surtit a la llum només recentment. Amb tot, si fora així i L'agenda hagués actuat com instrument de marketing involuntari, doncs benvinguda siga.

Así fue y así os lo hemos contado.

Grec per a xiquets: dimecres infantil

Seguint amb el Programa Experimental d'ampliació horaria que ens va aprovar recentment Conselleria d'Educació, les classes complementàries de grec del migdia del proper dimecres tendrán un toc una mica infantil. Treballarem amb material inspirat en el mètode de grec antic per a xiquets Νιπίων Προπαιδεία de l'editorial ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΑΓΩΓΗ.
Aquest és el document:
Griego para niños

Aquest el video de la setmana:


I aquesta la presentació corresponent:

Griego antiguo para niños modernos

View more presentations from santi .

Tour ΑΙΓΙΑΛΟΣ

Per a que no es perda ningú!

ΔΙΑΛΟΓΟΣ: la classe dels dimecres

Ací vos deixe el video amb el que treballarem demà en l'hora de grec complementària a migdia.

I els documents corresponents, per a qui vullga tindre'ls en color (Per poder fer la descàrrega necessiteu registrar-vos en Scribd primer!)

ΔΙΑΛΟΓΟΣ 3

Ágora: l' enigma del cercle

Comencem hui, ara que estem de pont, una nova temporada d'enigmes.

La idea és la següent: es planteja un repte o xicotet treball de recerca i donem un plaç per trobar la resposta correcta. El primer alumne que resol l'enigma i vol rebre un positiu, a banda de l'admiració dels demés :), el puja normalment a la nostra wikipedia. Però, com que de moment encara no tots sabeu fer-ho, podeu entrar en la xarxa social (registreu-vos, si encara no sou membres) i penjar allí la solució (aneu a la columna dreta "añadir instantáneamente" i "post del blog", que funciona com un editor de textos normal). L'altra possibilitat, més fàcil, és emprar aquest blog, escrivint la solució en els comentaris d'aquesta entrada.

Per a aquest nou enimga aprofitaré la recent película ÁGORA.

A banda de l'A i Ω que surten en la portada de la Biblia, quan l'obisp Ciril l'alça per fer un jurament, en diversos moments del film surt una abreviació d'una paraula grega que hem vist en classe. Quina?

Pista: la solució está en el cercle!
En aquest video surt només uns segons! Heu d'estar molt atents.

Teniu de plaç per a resoldre l'enigma fins que lleven la peli de la cartelera.
Així que, si no heu vist la paraula que estem buscant en el video de dalt, aprofite per a recomanar-vos que aneu al cinema (fixeu-vos sobre tot en el vestuari d'alguns personatges).
Val la pena, vos emocionareu amb una història d'amor i passió intensa en tots els sentits, aprendreu moltes coses sobre el món antic grecoromà, les teories dels primers filòsofs i astrònoms, la importància cultural de la cosmopolita ciutat d'Alexandria, els conflictes socials i religiosos o la situació de la dona als els primers segles de l'era cristiana, al temps que comprendreu perquè aquesta película té un missatge totalment actual, dissortadament. La intolerància i el fanatisme són sempre botxins de la llibertat i el coneixement, vinguen d'on vinguen, i ens convertixen, com ens fa veure Amenábar, en formigues ignorants de l'infinit i meravellòs cosmos.

Aci teniu més informació interessant.

El dia (a dia) del docent

Cada dia celebrem el dia de. I tots passen sense pena ni glòria, el dia de la dona, el de la fam, el de l'aigüa o el dia de la pau, i tots els anys seguim tenint els mateixos problemes que intentem recordar any rere any. Una altra cosa són el dia del pare o el de "san valentín", és clar, concebuts només per a consumir i per tant incompatibles amb els altres dies d'intencionalitat altruïsta, pacifista, ecologista, etc.

Hui era el dia del docent, i jo quasi no m'entere. Ningú no m'ha felicitat, xé!

Però, per què necesitem fixar un dia del docent? I qui el fixa en el calendari?

Les reivindicacions del professorat són ja conegudes: necesitem més recursos, formació i que se'ns tinga en compte a l'hora de decidir reformes educatives.

Aquestos dies, però, el que està surtint als mitjans de comunicació és únicament el tema de l'autoritat. Algunes comunitats han fixat ja lleis que preveuen penes per als que agredisquen als professors, considerats a partir d'ara autoritats públiques.

Jo crec que els problemes de disciplina i falta de respecte en classe, com els de casa, no es solucionen llegislant. Ens cal, sens dubte, més educació, per a que els nostres joves no acaben veient en el "botellón" la major diversió possible del cap de setmana.

En les famílies hem passat de la por a la figura paterna i de l'ús del vosté a l'amiguisme i la condescendència paternal. I en l'escola hem passat de l'excesiu autoritarisme dels professors d'altres èpoques dictatorials a la pèrdua de prestigi i importància social. La nostra tasca docent compta poc per a alguns pares, som qüestionats constantment i no pocs alumnes passen literalment d'allò que els professors diuen i no respecten les normes bàsiques de convivència. Tractar de recuperar l'autoritat a base de lleis amb penes disuasòries és simptomàtic d'una societat en crisi de valors cívics. És com haver de recordar a la gent que cal cedir el puesto en l'autobús o el metro als ancians o embarassades.

I vosaltres què penseu? Seguim la conversa, si voleu, en la xarxa social.